Els alumnes de 1r d'ESO fem redaccions sobre els nostres amics. Aquí en teniu unes quantes:
Avui, us parlaré d’una noia molt amiga meva: la Irene. Començaré dient el més important: és sincera i bona amiga.
La Irene, en comparació meva, és alta. També és molt guapa, amb uns cabells tan rossos i fins com els rajos del sol. Té uns ulls blaus com el mar i es vesteix molt semblant a mi.
Des que la vaig veure per primera vegada, ja vaig pensar que seriem grans amigues. Anem juntes a la biblioteca, ens preguntem què surt a l’examen de naturals i, quan podem, seiem juntes. És la millor persona que he conegut a l’institut, ja que quasi tot ho tenim en comú: parlem dels mateixos temes, ens sabem el mateix dels exàmens...
Encara que no tot és igual, perquè seria una amistat massa avorrida perquè no hi hauria tema de què parlar.
També és molt llesta, quan vol, clar. Li agrada l’educació física i és extremadament flexible. Sembla plastilina en persona. I és una persona extremadament divertida, per això, sempre estic rient.
En conclusió, la Irene és la millor. No la canviaria per res del món. I això vol dir que me l’estimo molt molt. És que la Irene és d’aquelles amigues que, fa poc temps que conen i ja m’estimo com si fos una amiga de tota la vida.
Sara Magriñá Al-Jeboury
Un amic molt amic
El meu amic es diu Aaron Moreno. És un nen molt divertit i fa riure a
tothom. El que més m’agrada és que és molt bona persona i es preocupa pels
altres.
És alt i fort i
està passant la pubertat. Té els cabells
llargs, fins i molt rossos i uns ulls marrons molt macos.
Li
agraden molt els esports, sobretot el futbol. És un nen responsable i intel·ligent,
però a l’escola no ho demostra gaire. No treu males notes però sempre es queda
més o menys entre el bé i el notable. Té molts amics i si alguna vegada té un
problema, sempre l’intenta solucionar.
He tingut molta sort d’haver conegut un
amic com ell i espero que la nostra amistat no es trenqui mai.
Pol Planas (1r ESO D)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada